Llums, càmera i...acció?

Ho sento es que no es veia entera pk l'havia posat mass grosa

jin_97 escrigué:Ho sento es que no es veia entera pk l'havia posat mass grosa

Arreglat! Per cert, de les dues històries a triar que vas escriure, m'agrada més la segona. No m'imagino al Dr. Sloan frustrat i escridassant canalla.

Hi llocs al món que són bastant perillosos, entre ells hi podem trobar els barris baixos de certa ciutat, allà un fugitiu que que durant molt de temps va ser un gran empresari de prestigi dedicat als negocis il·legals va decidir prendre la seva venjança contra els agents de policia que el ban descobrir, ara els dos han sigut segrestats, no obstant això com a bon delincuent els hi dona com a pista als altres polis la imatge en que es veu ell juntament amb els hostatges al darrere, si no els localitzen en menys de 2 dies. Troben el lloc al primer dia però per sorpresa d'ells, els dos agents ja són morts i només hi troben una nota que diu: no hi ha res més divertit que donar falses esperances.
Arribats a aquest punt la policia no pot permetre que escapi de la ciutat. La busqueda dona els seus resultats però, malauradament ell ja ha fet els seus moviments previs i el petit esquadró de policies és derrotat per un gran nombre d'homes sortits de les ombres. En arribar reforços només es troben un agent viu amb el missatge: He renascut i tant jo com els meus companys estarem encantats de destruir aquesta ciutat.

Ara posaré una imatge... Berserk, per tant si sou molt susceptibles no la mireu xDDDDDDD en Guts mola!

seguent imatge:

Doncs va, m'hi apunto! M'ha costat una mica trobar el tema, però aquí teniu el relat:

Un entusiasta dibuixant de còmics amateur decideix després de molt temps fer el cor fort i enviar una de les seves historietes a una editorial que va mostrar força interès per unes il.lustracions que havia realitzat amb anterioritat.

Havia estat treballant de valent durant mesos i ara arribava l'hora de la veritat: el triomf o el fracàs, tots dos a un pas. Els seus dubtes augmentaven a mesura que s'acostava el dia de l'entrevista que el separava dels seus somnis.

Un home d'aspecte important el va atendre quan va arribar allà, semblava el propi director de l'editorial. Tenia un posat molt seriós, feia una mica de por i tot.

El va convidar a entrar al seu despatx i li va mostrar una vinyeta que tenia sobre la taula.

-Tallat per la meitat...he de reconèixer que em va impressionar molt quan hi vaig donar la primera ullada.
-I què en pensa? Creu que pot tenir sortida?
-Home, és una mica dràstic, però precisament és això el que et converteix en el candidat ideal. Tens un estil transgressor, estic segur que entusiasmarà al públic. Has pensat a fer-ne una continuació?
-La veritat és que sí, he estat treballant en una idea inicial.
-T'escolto.
-Doncs miri, tot comença amb una venjança per part del germà del lluitador esquarterat, el protagonista haurà d'enfrontar-se a un dilema personal que podria costar-li la vida. Però és llavors quan...

El format és una mica diferent a l'habitual, us agrada? Deixo la següent imatge:

Doncs jo faré la continuació de la primera història que vaig escriure, xq aquesta imatge em crida a fer-ho:

Si el capità James Pike no n'havia tingut prou amb l'amenaça de l'almirall, només li faltava que aquell desgraciat que tenia al devant hagués pogut evitar el maleït saqueig. L'home tenia la cara plena de sang i amb proutes feines podia parlar.

-Ho zento molt zenyor...no hi he pogut fer rez...
-No vull disculpes! Vull saber per què no vas complir la teva tasca d'avisar si veies un vaixell sospitós apropar-se al port!
-Zí, zenyor, però algú va venir per darrera i em va apallizar...No li vaiz poder veure la cara...em va deizar inconzient!

Però el capità Pike no en tenia prou. Era evident que aquell home no havia estat al seu lloc quan havia començat l'atac. La pregunta era: per què? El pobre infeliç es va adonar que el capità estava a punt d'explotar, i com que no volia rebre més, va confessar:

-Eztà bé, zenyor! No em pegui! La veritat éz que eztava zota lez murallez, protegint un cofre per ordez directez de l'almirall! Dezpréz algú em va atacar per l'ezquena!
-I què hi havia al cofre, que més important que la protecció del poble?
-No ho zé, però havia de zer molt important perquè l'amirall em va amenazar de mort zi li pazava alguna coza al cofre! I l'han robat! Zi uz plau! No deizeu que em fazi rez!

El capità ja no va sentir les últimes paraules del vigilant. Què hi havia en aquell cofre que l'amirall tant apreciava? Era per això que l'havia enviat a una missió de caça dels pirates? Com podien saber uns pirates mediocres la localització d'una cambra subterrània de la qual ell no n'havia sentit mai a parlar?

Dues coses quedaven clares: Una és que els pirates havien actuat amb ajuda des de dintre i, per tant, hi havia un traïdor entre ells; la segona és que l'almirall ocultava massa coses...

Us deixo amb una altra imatge!

Perdoneu! No m'he adonat que queda massa llarg
Sorry...es que l'emoció del moment...

Per mi millor si feu històries llargues, així m'entretenc més, jo si en faig de curtes és pk no tinc idees millors xDDD

En nostre "Príncep", després d'aconseguir sortir del palau s'adona que la revolució ja s'ha estes per tot el regne, però quin és el motiu que fa que la gent s'hagi disposat a atacar d'un dia per l'altre i sense raó?

Fins que no ho hagi acabat d'investigar no podrà donar la seva feina per acabada no obstant això en derrotar un parell de bandits s'adona que l'ha població s'està transformant en una espècie de zombies, ja que un seguia atacant-lo sense cap...
L'única pista que te és el misteriós home que s'ha apoderat del palau amb tot el seguici de monstres però és massa perillós anar-hi. Què hauria de fer? En primer lloc decideix anar a buscar ajuda de  bons guerrers d'altres paisos, que puguin entretenir aquells éssers per arribar al seu líder i descobrir el misteri.

Imatge seguent...

Estic amb el jin, si la història necessita un parell de línies més, endavant!  Que no us freni la idea de brevetat. Per cert, una continuació fantàstica cris, molt prometedora! El mateix puc dir de l'inici de la trama d'en jin, continuacions a l'ordre del dia! Dit això, començo amb la història:

És emocionant veure els secrets que amaga un nou centre comercial, tot ple de llums fulgurants i acolorides que conviden al comprador a gastar-se els estalvis de la seva vida en un sol dia. Les multituds transiten amb centenars de bosses a les mans, de vegades em pregunto on van i si realment fan servir tot allò que han adquirit.

Encara que si us he de ser sincer, hi ha una cosa que m'agrada molt més que totes les tendes on em puguin vendre coses absurdes. Un lloc on m'hi trobo realment a gust: els salons recreatius, sempre que vaig a un aconsegueixo oblidar-me dels problemes del dia a dia. Però aquest nou saló no era com qualsevol altre, totes les màquines i els jocs s'anaven desplaçant per les diferents sales del recinte, i només s'aturaven quan algú hi començava a jugar.

També hi havia una zona de descans on la gent podia seure i demanar alguna cosa de la cafeteria. Els aparadors estaven plens de dolços i entrepans acabats de fer, tot tenia un aspecte deliciós.

Encara que no tothom s'ho estava passant tant bé com jo. Em va cridar l'atenció una noieta tota sola en una de les taules amb una expressió molt trista.

-Hola, et trobes bé? Necessites alguna cosa?
-No ho he aconseguit...
-Com dius?

Llavors va assenyalar una d'aquelles màquines de peluixos que s'han d'agafar amb un ganxo.
-Ja no em queden diners...
-Si vols et puc ajudar a aconseguir el peluix que vulguis.
-De debò? Moltíssimes gràcies! Vinga, anem!
-Sí, però...un moment, què fas ara?
-Es que no puc veure bé els peluixos si algú no em porta a l'esquena.
-I has estat jugant tota l'estona tu sola?
-Ara que ho dius, potser no ha estat tan bona idea...
-Bé, això ara és igual, quin m'has dit que era?
-Aquell del fons! L'osset amb ulleres!
-Té, la primera moneda.

Al final va sortir l'osset i una colla d'amics més que havien dificultat força el seu rescat. La màquina es va buidar tan ràpid com la meva cartera.

Un gif molt fructífer! Tant de bo que la següent imatge també ho sigui:

Oooooh! M'ho has deixat a "huevo" per continuar la meva història (ho sento si em faig repetitiva, però des de que vaig escriure la primera part, una història sencera em va venir al cap...):

El capità Pike estava decidit a arribar al fons de l'assumpte, i per això ara es trovaba cara a cara amb l'almirall. Després d'exposar-li els seus dubtes i les seves conjectures es va fer un silenci sepulcral durant el qual l'expressió de l'almirall es va endurir, amb una mirada tan freda i penetrant que semblava que li estigués llegint la ment. Finalment, va ser ell qui va trencar el silenci:

-Capità Pike, m'està acusant de traïdor?
-No, senyor. Només l'estic informant d'un possible espia entre els alts càrrecs de la flota reial i que considero que no hauria d'haver tret el vigilant per protegir pertinences privades. Això és tot.
-Miri, primer de tot vostè no és ningú per posar en dubte les meves ordres. El cofre que aquell home estava vigilant no existeix! Deu estar mentint per evitar el càstig de no haver complit la seva tasca. Jo m'encarregaré de que pagui pel que ha fet.

L'almirall va fer una pausa per agafar aire. El capità s'havia adonat que estava mentint, o més ben dit, ocultant la veritat, però no gosava interrompre'l ni contradir-lo.

-Pel que fa l'espia, crec que ja té una opinió formada, capità.
-Sí, senyor. Un dels meus homes va sentir que parlaven en flamenc. La meva opinió és que la monarquia francesa ens vol debilitar i ha infiltrat algú que ha ajudat a entrar els pirates.
-Está bé. Jo m'encarregaré de trobar aquesta maleïda rata, però crec que vostè té una missió a complir. I recordi: el seu títol i la seva fama estan en joc. Preocupi's de la seva feina i no qüestioni les meves ordres. Queda clar?
-Sí, senyor.

El capità va abandonar la sala, convençut que l'almirall no era l'espia. Però encara quedava l'afer del cofre. Al cap i a la fi, s'havia de jugar la vida i la dels seus homes per recuperar-lo, no?

La meva imatge (PD: Jin, Dalek, m'encanten les vostres històries):

M'encanta, m'encanta, m'encanta cris! Espero impacient el següent gir a la trama, tinc moltes ganes de veure com ens sorprendràs! I ara, la següent història:

Existeixen els polítics honestos? Aquells que mantenen els principis per sobre de tot i romanen incorruptibles; però que després són agrupats pels mitjans amb els polítics corrents. Les seves vides són observades amb especial detall, ja que en vista de la més mínima imperfecció, salten les alarmes.

Les coses es tornen complicades si hi afegim una colla de perillosos criminals que pretenen fer justícia a la seva manera.

-No li tornaré a repetir, Paul. Vull que em digui ara mateix el número del magnat que ha contractat per construir el complex d'hotels amb el que vol embutxacar-se una pila de calers. I els propietaris de les vivendes que hauran d'enderrocar, li són ben igual, oi?
-Però què diu? El projecte és per a la construcció d'un hospital geriàtric, i ja hem habilitat una zona residencial propera pels damnificats.
-Creu que les seves mentides l'ajudaran a sortir del pas aquesta vegada? Mikhail, ensenya-li com tractem aquí als de la seva classe.

L'home forçut va agafar a en Paul pel coll i li va submergir el cap a una banyera plena d'aigua gelada. Ni poc ni massa, així era com la tortura feia el seu efecte.

-Ja se li han refrescat les idees?
-No sé res de cap complex d'hotels, és la veritat!
-Mikhail...

Van repetir la mateixa acció un munt de vegades, però no aconseguien avançar gens ni mica.
-Bé, ja n'hi ha prou. No volem pas que estiri la pota.
-És un d'ells...
-Què ha dit?
-Un dels candidats...a l'alcaldia, és tot el que sé. Intentaran manipular les properes eleccions...

Després de pronunciar aquestes paraules, en Paul va quedar inconscient.
-Ajuda'm a pujar-lo al cotxe, Mikhail. El deixarem a casa seva, i si sap el que li convé, no dirà res.
M'ha costat una mica donar-li forma, però al final ho he aconseguit. Següent imatge:

Jaja una altra vegada em sorprens, Dalek! Bueno, de veritat, perdó per monopolitzar el tema, però no vull deixar la història a mitges (repeteixo si creieu que em faig molt pesada, aviseu-me, que un cop em poso a esriure...)

Era migdia i els rajos de sol no perdonaven els homes que anaven amunt i avall carregant els vaixells. Estaven tant ocupats que ningú és va adonar de la conversa que mantenien els capitans James Pike i Walter Smith, però un bon observador hauria vist de lluny la tensió que hi havia entre tots dos.

-Perdoni, capità Pike, però no veig que cap home carregui el seu vaixell-va comentar amb un to de burla.
-Perquè jo no ho he ordenat. Miri, vostè quan fa que és capità? Un mes? Jo fa 10 anys! I si alguna cosa he après és que un bon atac s'ha de planejar amb calma primer.
-Sí, ja sé que comença a tenir una edat, però si encara hi pot sentir, deu saber que el temps que tenim és limitat. No sé vostè, però jo no em puc permetre perdre el rang de capità.

Per un segon, el capità Smith es va penedir del que havia dit quan va veure una espurna de tristesa als ulls d'en Pike, però l'odi que sentia cap aquell home va evitar que es disculpés.

-Miri, capità Smith: és el meu vaixell i salparà quan jo ho ordeni. Una missió a ceges és una missió suïcida, i no posaré en joc la vida dels meus homes sense saber realment el propòsit que s'hi amaga darrere. I ara si em disculpa, tinc un atac per planejar.

El capità Pike es va girar i va marxar. No va poder veure la mirada d'odi que li va llançar l'altre capità. En Walter Smith es volia desfer d'aquell desgraciat, sabia massa coses.

I la missió era el moment perfecte per poder acabar amb ell...

Bé, espero que us hagi agradat. Aquí la meva imatge:

Això promet i molt, estic enganxadíssim a la teva trama! Suposo que la imatge és de "Sherlock", no? L'haig de començar a seguir un dia d'aquests, però aprofitaré el meu desconeixement per fer un relat:

En Sherlock, un cop més, havia aconseguit tancar un cas de forma satisfactòria. En Watson estaria fora de la ciutat durant uns dies per assumptes familiars, per tant, podria aprofitar aquests dies lliures per improvisar una mica amb el violí, o passar una tarda plujosa llegint...qui sap, les possibilitats eren nombroses.

Amb motiu del seu darrer triomf, va decidir estrenar una bosseta de tabac per a pipa que tenia guardada des de feia molt de temps. Però, abans de que pogués obrir-la, algú va trucar a la porta.

-Hola Sherlock, com anem?
-Vaja, Mycroft. Suposo que no es deu tractar simplement d'una visita de cortesia...més aviat vens a demanar-me alguna cosa. Portes les sabates tacades de fang, has agafat una drecera per arribar fins aquí. Diga'm, què pot ser tant important com per haver de recórrer als meus serveis?
-Em pensava que el detectiu eres tu.
-Sóc detectiu, no endeví.
-Sortim a fora, aquí dins l'aire està enrarit.
-Vostè perdoni, està clar que la meva humil llar no és suficient pel gran Mycroft Holmes.
-Au va, que no he vingut a discutir amb tu. Et ve de gust un cigarret?
-Des de quan m'has vist fumar cigarrets?
-Intento ser amable, per l'amor de Déu! No penses baixar la guàrdia ni un moment?
-Està bé...però només un.
-Són mentolats.
-Ves quina sorpresa. Aviam, què era allò tant important que volies dir-me?

-Doncs bé, em sembla que algú del club ha comés un assassinat.
-Ha de ser una broma. O sigui, m'estàs dient que un membre del vostre local de misantrops en el que, com bé recordaràs, no us podeu comunicar de cap manera, ha matat a algú. Serà divertit sentir com sustentes aquesta hipòtesi absurda.
-Si has acabat de ridiculitzar les meves teories, t'ho explicaré. El membre en qüestió, George O'Doherty, venia cada dia amb una impecable corbata de ratlles blanques i vermelles, sempre. Però avui ha vingut amb una totalment diferent, era d'un color verd fosc, força lletjota, la veritat.
-Només això, res més? De debò?
-S'ha passat tot el matí estirant-se el nus de la corbata, i no parava de suar. Està clar que amaga alguna cosa.
-No ho veig clar, Mycroft. Si el que vols és un bon misteri, et puc recomanar alguna novel.la d'intriga.
-Et dic que no és aigua clara. L'ha fet servir per estrangular algú, n'estic segur.
-I com penses demostrar totes aquestes bestieses?
-Però el detectiu no eres tu?
-Touché. Quin remei...d'acord, t'ajudaré. Així podré demostrar que anaves ben errat.
-Et recordaré aquestes paraules quan el senyor O'Doherty vagi de camí a la presó...

Acabo de veure que la darrera imatge ha patit alguns canvis i es veia força borrosa, per tant, he decidit substituir-la amb aquesta altra:

I així es crea més expectació amb la història de la cris...

Recordeu que ja teniu una nova imatge disponible per a desenvolupar la següent història. Endavant!

Avui és un dia diferent, després d'haver passat tant i tant de temps ocults entre les ombres, per fi podem mostrar-nos al món per ensenyar el nou poder que hem obtingut. Encara hi ha alguns incrèduls que no pensen que l'organització s'hagi pogut estendre d'aquesta forma arreu del món però ha arribat el moment de passar a l'acció! Ningú no ens tornarà a trepitjar mai més!
¡PLUP!
- Joder que coi ha passat!
- Em sap greu, he conectat masses coses a la vegada i s'ha apagat la llum
- Pues gràcies m'has engegat enlaire la maleïda peli en el moment més interessant tros d'inútil!
- A mi no em parlis així, saps què? ara arregles tu els ploms...
-He no espera era broma, era broma arregla-ho va...
- És tant senzill com venir fins aquí i moure això
- bé, sembla que ha tornat la llum, un moment què li passa al televisor?
- És tant vell que la sobrecarrega l'ha fet malbé
-NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!
- Que divertit jajajaja a veure què faràs ara...

Doncs aquest cop probo jo, aviam com surt:

L'últim bastió, em trobava al final del camí. Tots morts, l'arsenal enemic havia estat devastador per a les nostres files, però no em pensava rendir tan fàcilment.

Havia de trobar la manera d'inutilitzar les seves armes per poder avançar. Però com m'ho faria per evitar els sensors de les metralladores automàtiques? Impossible sortir del mur, si no volia acabar com un colador, és clar.

I llavors, quan tot semblava perdut, vaig rebre un missatge al meu comunicador:

"Sé que ets a fora, i et puc ajudar. Tallaré la senyal dels sensors des d'aquí per a que puguis entrar sense problemes. Fes servir una de les granades de fum quan estiguis llest, així sabré que estàs preparat. Molta sort."

Quina sorpresa, un infiltrat. Les coses començaven a rutllar, tot i que no ho tenia massa clar, potser es tractava d'un parany enemic. M'havia d'arriscar o no? Els temps corria en contra meva, havia de pensar ràpid.

I la següent imatge, és aquesta. Et sona, Meina? :

Spoiler:

Si algú el vol continuar endavant, jo porto forces dies que tinc la inspiració exprimida, i amb el rols que participo en un altre foro ja en tinc prou u.u

Si en algun moment m'inspires ja continuaria a on ho hagueu deixat

En una altra ocasió potser . Doncs vinga, qui s'anima amb la següent història?

jo es k no se k posar-hi sincerament xDDD

Cyberdalek2.0 escrigué:
I la següent imatge, és aquesta. Et sona, Meina? :

Faig canvis respecte a l'anterior imatge, que si no la cris no podrà explicar-nos el final de la seva prometedora història  , aquesta és doncs, la següent imatge:

Vinga, qui s'anima amb la imatge actualitzada? Endavant, tinc moltes ganes de veure quines històries surten!

Després d'arribar a l'illa en la qual es trobava el fort del general de la marina, el nostre capità ve ser capturat. La tortura va ser realment llarga, tot i això no gaire dura. No van aconseguir robar-li ni una paraula del que havia anat a fer allà. el soldat em va demanar que l'ajudés a transportar-lo cap a la cel·la. Com no es va adonar que jo era en realitat un pirata? va ser un miracle aconseguir trobar la vestimenta d'un dels seus superiors. En aquell moment la fuga em va resultar evident i pràcticament se m'escapava el riure, tot i això encara no podíem cantar victòria per què el pitjor encara no havia ni començat...
Tot i que m'havia infiltrat seria bastant difícil aconseguir sortir d'allà amb ell sense ser detectat per el munt de guàrdies que vigilaven aquella enorme fortalesa.